Daniel Ortiz i Llargués
La trobada intergeneracional
Q
uants veterans acaparen des de fa anys el poder, bloquegen el desenvolupament de les organitzacions i impedeixen les oportunitats dels més joves Quantes empreses són capaces de garantir una bona gestió de les persones i del coneixement a través d'una adequada transmissió intergeneracional d'experiència i valors Quant de capital humà dilapidem diàriament en prejubilar professionals (de vegades de forma escandalosament anticipada) sense oferir-los cap oportunitat de reaprofitar o transmetre el seu bagatge professional i humà
Vaig tenir la sort de participar en la primera edició del programa Apadrina el ta-
D. ORTIZ I LLARGUÉS, professor associat del departament de Ciències Socials d'Esade
lent, promogut per la Fundació Príncep de Girona. És una iniciativa de mentoria a través de la qual un conjunt de professionals sèniors de diverses empreses acompanyen voluntàriament joves acabats de llicenciar en el procés de recerca de la seva primera ocupació. L'organització estableix les parelles en funció de les afinitats professionals i ofereix el suport i la metodologia necessaris per deu sessions de treball.
Després de superar les lògiques, i a posteriori divertides, reticències inicials (¿i tu qui ets ", o ¿i per quins set sous algú que ni tu ni jo no coneixem ha decidit aparellarnos "), el balanç final de la iniciativa va ser altament positiu. Ha estat un procés intens, amb moltes hores de conversa (no exempta de tensions) i descobriments inesperats per les dues parts. I al final, la sensació compartida és que han anat creixent la
confiança, l'empatia i les ganes de deixarse interpel·lar/ajudar per l'altre, des del respecte.
Venim de molt lluny i anem encara més lluny. Sense capacitat per aprendre del passat no som res. Sense saber cap a on ens dirigim és impossible construir un futur que valgui la pena. Som baules de la llarga i extraordinària cadena de la història de la humanitat, que ens ha estat gratuïtament llegada per les generacions anteriors. La nostra tasca hauria de tenir una única finalitat: garantir la continuïtat, millorar l'aquí i ara que ens ha tocat viure. Potser si col·lectivament decidíssim concentrar-nos en la nostra baula, reforçant mecanismes de trobada, diàleg i transmissió intergeneracional, estaríem prenent una de les millors i més intel·ligents decisions al nostre abast»