Mor Enric Lluch, impulsor de la «Gran Enciclopèdia»
El germà d'Ernest Lluch també va formar part del primer claustre democràtic de l'Autònoma de Barcelona
BARCELONA | DdG
¿ El geògraf Enric Lluch i Martín, impulsor juntament amb Max Cahner de la Gran enciclopèdia catalana i membre de la Secció de Filosofia i Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va morir ahir
als 84 anys a Barcelona, ciutat on també va néixer.
Precisament, la versió digital de la mateixa enciclopèdia explica que el germà d'Ernest Lluch va cursar estudis de peritatge industrial, però ben aviat va començar a freqüentar els Estudis Universitaris Catalans on va tenir com a mestres Ferran Soldevila i Jordi Rubió.
Va ser així com es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1956), on va ser deixeble de Manuel Riu i Jaume Vice
ns; com a resultat, va acabar passant aviat dels estudis històrics als geogràfics.
Un innovador de la geografia
En aquesta disciplina va ser bàsica la seva recuperació de la tradició de l'escola catalana anterior a la Guerra Civil (L'evolució de les ciències geogràfiques, 1961) com també la seva preocupació pel vocabulari, la metodologia i l'aparell estadístic modern, de fonts anglosaxones, que va introduir arran de la seva es
tada a la universitat de Liverpool (1957-1958). La seva consciència de la importància del territori en l'imaginari col·lectiu el va dur a impulsar la Gran Enciclopèdia Catalana, amb Max Cahner i Jordi Carbonell.
Tan important com la seva obra va ser la seva tasca docent; va iniciar-la a la Universitat de Barcelona, d'on va ser expulsat el 1966 per la seva participació en la Caputxinada. El 1969 va passar a la Universitat Autònoma de Barcelo
na, on va fundar un departament de Geografia que va destacar pel seu caràcter multidisciplinari i innovador; també va ser membre del primer claustre democràtic de la UAB (1975).
Membre de l'IEC i de les seves filials, així com guanyador del Jaume Vicens Vives en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora, la seva cerimònia de comiat tindrà lloc avui a les tres de la tarda al tanatori de les Corts, on des d'ahir hi ha la capella ardent.