ÒBIT
Mor el geògraf català Enric Lluch
ERNEST ALÓS
BARCELONA
El geògraf català Enric Lluch va morir ahir als 84 anys. Germà gran de l'historiador Ernest Lluch, recordat per tots els que el van conèixer pel seu tarannà afable i dialogant, era vicepresident de la fundació que porta el nom de l'exministre assassinat per ETA. Assistent en la postguerra als cursos dels Estudis Universitaris Catalans, en què va tenir com a mestres Ferran Soldevila i Jordi Rubió, a la Universitat de Barcelona va ser deixeble de Manuel Riu i Jaume Vicens Vives. Seguint l'exemple de tots ells, va tenir un paper clau en la recuperació de l'escola de geografa catalana anterior a la guerra i en la modernització de la disciplina els anys 60, a partir del seu contacte amb els mètodes estadístics anglosaxons a la Universitat de Liverpool.
Expulsat de la UB el 1966 arran de la Caputxinada, va ser el fundador el 1968 del departament de Geografa de la UAB, militant per la democratització de la universitat pública, col·laborador dels moviments de renovació pedagògica, membre de l'IEC i impulsor de la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana i de diverses obres col·lectives. La història i els projectes de futur de la divisió territorial de Catalunya va ser la seva especialitat acadèmica més destacada. Segons el seu deixeble i col·laborador Oriol Nel·lo, Lluch sempre va demostrar «una gran preocupació per la presència de la geografia en el coneixement ciutadà».