1
ROSER VILALLONGA
Enric Lluch entre el seu fill i l'exconseller Antoni Castells, en un homenatge al seu germà Ernest Lluch
Un mestre excel·lent
ENRIC LLUCH I MARTÍN (1928-2012)
Geògraf
Nascut a Barcelona en el si d'una família il·lustrada i catalanista, Enric Lluch es llicencià en Història (1956) a la Universitat de Barcelona, on el mestratge de Salvador Llobet i de Jaume Vicens Vives contribuí a orientar els seus interessos científics vers la geografia. Després del pas per la Universitat de Liverpool com a professor lector (1957-58), impartí docència en diverses escoles i instituts barcelonins alhora que impulsava el moviment de renovació pedagògica Rosa Sensat. Professor a la Universitat de Barcelona (1961-66), en fou expulsat degut a la seva participació en la Caputxinada. A partir del 1969 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va ser un dels redactors del Manifest de Bellaterra. A la UAB, Lluch s'involucrà activament en els processos de renovació universitària, tant pel que fa als mètodes i els continguts pedagògics com en relació a les estructures administratives i els plans d'estudi. Allí hi fundà el Departament de Geografia partint d'estrets lligams amb la resta de les ciències socials.
La seva docència i recerca van ser la baula imprescindible que permeté relligar l'empenta de la geografia catalana d'abans de la Guerra Civil encapçalada per
Pau Vila (amb qui Lluch mantingué una estreta relació) amb les tendències més innovadores de la geografia internacional, que Lluch contribuí de manera decisiva a introduir en la universitat catalana a partir dels anys seixanta. La geografia de Lluch sempre mantingué un discurs obert, compromès i interdisciplinar, amb un clar component ideològic i una evident preocupació social: segons Lluch, la geografia no només podia descriure i ajudar a entendre la realitat sinó interpretar-la i transformar-la per al bé de la ciutadania. És per això que les seves principals aportacions científiques es van centrar en la renovació dels conceptes i mètodes de la geografia regional (d'aquí la seva Geografía de la sociedad humana) i l'estudi del pensament territorial català però també en l'anàlisi de les àrees funcionals i, sobretot, de l'organització territorial de Catalunya (elaborant, juntament amb Oriol Nel·lo, els imprescindibles La gènesi de la divisió territorial de Catalunya i El debat de la divisió territorial de Catalunya, o participant en la comissió Roca). La geografia de Lluch fou essencialment acadèmica però oberta a la pràctica professional i al servei de l'administració pública. Si bé com autor no fou gaire prolífic, Lluch sempre concedí gran
importància al món editorial: en són exemples el seu impuls a diverses col·leccions de l'editorial Oikos-Tau o la fundació de la revista acadèmica Documents d'Anàlisi Geogràfica.
El compromís de Lluch amb la ciència i la societat catalana ha estat decisiu encara que sovint mig amagat pel seu desig exprés d'evitar un excessiu protagonisme. Així, Lluch fou responsable de la concepció i els inicis de la Gran Enciclopèdia Catalana i tingué un paper destacat en l'impuls d'iniciatives cíviques i culturals com per exemple el Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans, president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori i vicepresident de la Societat Catalana de Geografia.
Professor emèrit de la UAB des del 1998, destacà com un mestre excel·lent amb una oratòria rica i seductora. Malgrat defugir jerarquies i guardons, fou distingit amb el premi Ramon Fuster, el Jaume Vicens i Vives i la Medalla d'Or de la UAB. Estan ben presents en la memòria d'amics, col·legues i estudiants els retalls de diari amb notícies d'interès que, de manera pacient i constant, Lluch trametia per correu postal.
ABEL ALBET
Universitat Autònoma de Barcelona