El llarg camí cap a la igualtat
JOSEP CORBELLA
Barcelona
Es tracta d'una discriminació tan subtil que els qui la cometen ni se n'adonen. Són investigadors que defensen que homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats de desenvolupar una carrera científica. Però quan han d'avaluar els candidats per treballar en un laboratori, sense adonar-se'n, consideren que els homes són més competents i es mereixen un sou més alts que les dones.
Ho ha demostrat una investigació de la Universitat de Yale
Sense adonar-se'n, molts científics creuen que els homes estan més capacitats per a la investigació
(EUA) que qüestiona la idea estesa que si no hi ha més dones investigadores és perquè anteposen la família a la carrera científica. Sense negar que les opcions personals influeixen en la trajectòria professional, l'equip de Yale ha demostrat que les dones es troben amb prejudicis latents que frenen la seva carrera investigadora.
Un resultat preocupant, segons els autors de l'estudi, és que homes i dones consideren per igual que les dones són menys competents que els homes per treballar en un laboratori. ¿La conducta de les persones està modelada per derives que són el resultat de l'exposició repetida a estereotips culturals dominants", escriuen els investigadors a la revista PNAS, on han presentat els resultats del treball. ¿Fins i tot les persones més igualitàries, i tant homes com dones, tenen sovint aquestes derives subtils de gènere".
En la investigació, 127 professors de sis universitats dels EUA han avaluat una persona que s'oferia per a un càrrec de cap de laboratori. Es van escollir grans universitats amb una forta tradició investigadora i professors de física, química i biologia. Eren, per tant, persones entrenades per analitzar dades objectives de manera racional. Tot i així, quan se'ls va presentar el currículum d'un candidat, van anteposar els prejudicis als mèrits de l'aspirant. El currículum era idèntic en tots els casos, excepte pel detall que el nom del candidat podia ser d'un home (John) o d'una dona (Jennifer). Tot i que els candidats eren ficticis, els participants en l'estudi pensaven que eren reals i que la seva avaluació es tindria en compte a l'hora de contractar-los.
El currículum corresponia al perfil d'un investigador jove i prometedor però no extraordinari. A l'hora d'avaluar-ne la competència en una escala d'1 a
P
tt
7
/
La biòloga Camilla Iannone, en primer pla, al Centre de Regulació Genòmica, envoltada d'homes
Una discriminació subconscient limita lapromoció
al laboratori
Els homes semblen més competents encara que no ho siguin
Resultats d'un estudi en què 127 professors universitaris dels EUA avaluaven una persona que s'oferia per a un lloc de tècnic de laboratori. La sol·licitud era igual excepte en un detall: en uns cas el candidat es deia John i en altres Jennifer
¿ John ¿ Jennifer
AVALUEU LA COMPETÈNCIA DEL CANDIDAT. Totes les valoracions en una escala de l'1 al 7
ESTARÍEU DISPOSAT A FORMAR-LO 28 VEIEU VIABLE CONTRACTAR-LO 3,8 QUIN SALARI CREIEU QUE ES MEREIX . En dòlars FONT: PNAS LA VANGUARDIA
7, li van donar una puntuació mitjana de 4 si es deia John i de 3,3 si es deia Jennifer. Van sortir diferències semblant quan van preguntar als professors universitaris si estarien disposats a formar-lo o si els semblava que el candidat podia ser contractat (vegeu el gràfic). Quan els van demanar que proposessin un sou, van dir, amb la millor intenció, que en John es mereixia guanyar un 14% més que la Jennifer: 30.328 dòlars l'any per a ell; 26.508 per a ella.
¿Ens va sorprendre veure com n'eren, els resultats, de consistents", ha declarat Jo Handelsman, directora de la investigació, a The New York Times. La discriminació subconscient contra les dones es va observar igualment en els camps de la física, la química i la biologia. Es va donar tant
entre catedràtics com entre professors de rang més baix. Va ser independent de si qui avaluava era un home o una dona. I també va ser independent de l'edat del professor que avaluava, la qual cosa indica que la discriminació no tendeix a atenuar-se entre les generacions més joves.
Són resultats ¿molt interessants que fan pensar", destaca María Blasco, directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) de Madrid. ¿Fins ara semblava que si hi ha menys dones que homes al món de la investigació era per decisió de les dones mateix, que opten per abandonar la carrera científica. Aquests resultats mostren que hi ha un masclisme inconscient, de petita intensitat però persistent, que també hi influeix".
Els autors de la investigació adverteixen que ¿molts investigadors joves depenen del feedback
Fins i tot les dones científiques consideren millor un noi que una noia amb el mateix currículum
que reben [d'altres
investigadors] per avaluar les seves possibilitats", segons escriuen a PNAS. ¿Si a les dones se les jutja de manera esbiaixada sobre la competència i les opcions que tenen d'aconseguir una feina, si reben menys suport imenys com-
MARIA LOIS
Biòloga del Centrede Recerca en Agrigenòmica

¿Les dones no podem renunciar al fet de ser dones, i la conciliació entre carrera i família és un problema greu. Però una part important de la feina científica consisteix a pensar i, per descomptat, tenir fills no et fa pas tornar més ximple"

¿
/
m

XAVIER CERVERA
pensacions financeres que els seus col·legues masculins, pot ser que s'estimin més retirar-se de les carreres científiques".
Reconèixer que aquest problema existeix ¿és un avenç, és un primer pas per mirar d'evitarlo", destaca Camilla Iannone, biòloga del Centre de Regulació Genòmica (CRG) que el març va organitzar el simposi Dones en ciència. Però adverteix que resoldre'l no serà fàcil ni ràpid perquè ¿és un problema molt complex; caldria canviar de mentalitat des de la base", començant pels valors i els estereotips que s'inculquen des de la infantesa.
Precisament perquè el problema es deriva d'estereotips que s'inculquen a la infantesa, amb les iniciatives per ajudar les científiques a conciliar família i feina no n'hi haurà prou per resoldre'l. Els autors de l'estudi proposen que s'intentin establir criteris com més objectius i transparents millor a l'hora de seleccionar investigadors joves. I que se sensibilitzi els científics sobre aquesta discriminació sexista per reduirne l'impacte.
A les noies que vulguin dedicar-se a la ciència, ¿els diria que no es rendeixin", aconsella María Blasco, que ha superat tots els obstacles fins a ser reconeguda com una de les líders mundials en la investigació dels telòmers. ¿Probablement s'hauran d'esforçar més per compensar una situació de discriminació, però els diria que no es desanimin i que intentin transmetre com són de bones".«
Les xifres segons sexes
A L'INSTITUT. A Espanya, als 17 anys han abandonat els estudis un 29,8% de nois i un 19,9% de noies, segons dades de l'any 2010 del Ministeri d'Educació
A LA UNIVERSITAT. Hi ha
més dones que homes a les universitats: un 54,7% dels alumnes de llicenciatura i un 52,3% dels de doctorat són noies
CIÈNCIES, TECNOLOGIA I MATEMÀTIQUES. Les carreres de ciències, tecnologia i matemàtiques són majoritàriament masculines. En aquestes carreres hi ha més del doble d'homes (15,3 graduats per mil habitants, segons dades del 2007) que de dones (6,9 per mil)
FRACTURA SALARIAL
34%
A Espanya, el sou mitjà brut dels homes és un 34% superior al de les dones
FONT: INSTITUT NACIONAL D'ESTADÍSTICA: 2010
EN CARRERES D'INVESTIGACIÓ. A Espanya, un 3% de la població activa masculina es dedica a la investigació; entre dones, el percentatge cau l'1,9%
MÉS BIÒLOGUES QUE ENGINYERES. Un 54% dels doctorats en ciències de la vida són dones. En ciències físiques, el percentatge baixa al 47%. En matemàtiques, al 40%. En informàtica, al 23%. I en enginyeria, al 16%
DIFÍCIL DE CONCILIAR. Als
Estats Units, un 70% dels homes investigadors són casats i amb fills dotze anys després del doctorat. En les dones, el percentatge només és del 44%
PREMIS NOBEL
17
Només 17 premis Nobel científics s'han concedit a dones des del 1901 (10 de medicina, 4 de química, 2 de física i1 d'economia). Marie Curie (a la imatge) és l'única que l'ha guanyat dues vegades