L'agricultura, el tercer sector amb més accidents laborals
El sector agrari és un dels que registra més accidents laborals greus a Espanya, entre altres motius per no haver implementat prou mesures de seguretat en els últims anys, segons un nou estudi difós dilluns passat.
Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han assenyalat els motius de l'elevada sinistralitat en l'agricultura i la ramaderia en un treball publicat a la revista "Safety Science", en el qual analitzen més de 150.000 accidents de diferent índole i gravetat ocorreguts entre 2013 i 2018.
Andalusia, la Comunitat Valenciana i Múrcia, on es practica una agricultura intensiva i és habitual la mà d'obra immigrant, van registrar prop de el 60% dels accidents agrícoles a Espanya, amb un 37%, un 13% i un 9% dels casos , respectivament. Mentrestant, Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura van tenir menys sinistres, però més greus, el que coincideix amb el fet que en aquestes comunitats autònomes l'ús de maquinària és més gran per a les tasques agràries.
Segons els investigadors, en els últims anys el sector agrari, el tercer amb més accidents després de la indústria química i la construcció, no ha implementat les mesures de seguretat pròpies per la feina de casa disponibles al mercat. "El sector primari està infraestudiat, tot i ser font de nombrosos accidents. Per tant, les ràtios persisteixen al llarg del temps, perquè els dos primers sectors han incorporat nombro
FOTO: ACN / Imatge d'un tractor accidentat al terme municipal de Riudoms
Per darrere de la indústria química i la construcció en sinistralitat
Un estudi diu que la causa és la manca de mesures de
seguretat
ses mesures de seguretat i en el cas de l'agricultura no s'han incorporat les mateixes exigències ", va explicar en una nota l'experta Natàlia Cugueró.
Entre les causes de l'elevada sinistralitat laboral estan els riscos propis de l'activitat agrària, com l'ús de maquinària i la duresa física, així com el perfil d'empleat
i les particularitats de l'ocupació, amb una taxa alta de personal immigrant i la precarietat de les condicions laborals. A mesura que un sector és més precari, els treballadors tenen "menys probabilitats d'organitzar-se, reclamar els seus drets i estudiar les causes específiques dels accidents, una qüestió de justícia social", segons els in
vestigadors.
En general, les regions amb més treballadors en el sector tenen més accidentabilitat i també més accidents greus, van assegurar els experts, que van recalcar que l'alta taxa d'accidents "persisteix en el temps" i que tot just ha millorat en les últimes dècades.
A més, en un alt percentatge d'accidents hi ha una sobreestimació de les capacitats pròpies de cada treballador i una escassa percepció del perill, pel que és necessari conscienciar d'una altra forma als empleats i adoptar més mesures de prevenció.
Segons l'estudi, la solució per al sector ha d'incorporar l'increment de la tecnologia i de la formació sobre l'ús de maquinària.
Els cultius mixtes de lleguminosos i cereals fan més captació neta de CO2, segons apunta un estudi
Els cultius mixtos de cereals i lleguminoses incrementen la productivitat i l'assimilació neta de CO2 si es compara amb monocultius de cereal. Aquesta és la principal conclusió d'una recerca en la qual hi ha participat un equip d'investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, la Universitat de Lleida, el CREAF i l'ETH de Zuric. L'estudi, publicat al diari 'Field Crops Research', recull les dades de set anys de fluxos de diòxid de carboni en un sistema farratger de gestió intensiva al Solsonès, on es combina cultiu de farratges i cereal amb pasturatge directe de bestiar de carn després de la collita. És la primera avaluació que es fa dels fluxos de CO2 d'un sistema de farratger de gestió intensiva als Pirineus.
Els resultats de l'anàlisi mostren que les mescles de cereals i lleguminoses aconsegueixen una captació neta de CO2 superior a la dels monocultius de cereals. El camp va actuar com un embornal net de diòxid de carboni durant totes les estacions de cultiu, amb fluctuacions segons les condicions ambientals, el creixement del farratge i la gestió duta a terme.
Els resultats posen de manifest que les mescles de cereals i lleguminoses van ser més constants en termes de productivitat i captació de CO2; mentre que els monocultius de cereals van mostrar una major variabilitat; amb una captació de CO2 sempre més baixa que les mescles de cereals i lleguminoses.