Marta Puigví, de Manlleu, forma part de l'equip de cinc estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa
(ETSEIAT), de la UPC, que han ideat una aeronau que podria substituir ferris i avions entre ciutats costaneres. El projecte, viable econòmicament
i tècnicament, competirà pel maig amb un centenar més de tot el món per anar a la final del concurs convocat per Airbus 'Fly your ideas 2013'.
Una osonenca idea, amb quatre estudiants més, una nau sostenible
El projecte, de la UPC, competeix a la final del concurs d'Airbus 'Fly your ideas 2013'
Man lleu /Terrassa
Dolors Altarriba
L'any 2008, Marta Puigví va ser una de les estudiants de Manlleu -llavors estudiava a l'institut Antoni Pousque va obtenir una de les beques que la Fundació Dúctil Benito dóna als estudiants de Batxillerat exemplars. Quatre anys més tard, Puigví és estudiant d'Enginyeria Aeronàutica a l'ETSEIAT de Terrassa, l'escola d'enginyeria que depèn de la UPC. És a través de la universitat que ella i quatre estudiants més, tots homes -Sergio Sarrias, Navin Timilisina, David Torcuato i Xavi Florensa-, han ideat una innovadora aeronau que pot substituir ferris i avions que fan el viatge entre ciutats costaneres. Aquest projecte serà un dels 102 que estudiants de 48 països del món presentaran al mes de maig al jurat del concurs Fly your idees 2013, de l'empresa Airbus. D'aquí han de sortir els cinc projectes que competiran a la final del 12 de juny a Hamburg, seu d'Airbus. Hi ha un premi de 30.000 euros per al guanyador i un de 15.000 per al finalista. Aquest és l'únic projecte català que s'hi presenta i de la resta de l'Estat se n'han seleccionat vuit més.
Els cinc estudiants, que formen l'equip Seaflight, han ideat un mitjà de transport que és molt més ràpid que un
Si
Marta Puigví, a l'esquerra, és l'única noia de l'equip. A la foto, amb els tres companys a Terrassa i un que és als I l : A
ComéselWIG-Craft
Manlleu/Terrassa El VV1C
Craft pesaria 20 tones i podria transportar a cada viatge uns 70 passatgers amb una confortabilitat semblant a la classe bussiness. Podria arribar a una velocitat punta de més de 150 nusos (uns 300 quilòmetres/hora) mentre que ara un ferri arriba a 30 nusos (uns 60 quilòmetres /hora). Aquesta aeronau vola a cinc metres del mar i no pateix l'arrossegament de l'aigua ni el moviment de les ones del mar, de manera que els passatgers no es maregen.
X
ferri, més competitiu que un avió, més segur, més confortable i més econòmic, a més de ser més respectuós amb el medi ambient. El principal avantatge d'aquesta nau en relació amb els avions és que s'aconsegueix consumir fins a un 50% menys de combustible gràcies a la disminució de la resistència aerodinàmica i la reducció de costos operacionals i del temps d'embarcament. Li han posat el nom de WIG-Craft, que en anglès significa Wing in ground effect, i és vàlid per a distàncies inferiors als 800 quilòmetres, ideal per a trajectes entre les illes del Mar Bàltic. "Aquest és el lloc on hem pensat que podria funcionar després de fer un estudi de mercat", explica Puigví, però pot servir per anar de la península Ibèrica a Mallorca o a les Illes Canàries, entre Roma i Sardenya, entre Liverpool, Belfast i Dublín o entre Buenos Aires i Montevideo. En aquests moments, cada setmana més de 500.000 persones viatgen en avió o vaixell en les 60 rutes més transitades entre ciutats costaneres i això representa un mercat de 38 milions d'euros setmanals.
Els cinc estudiants aconsegueixen aquest producte aprofitant l'anomenat "efecte sòl", que és el fenomen a través del qual una "aeronau experimenta un increment de sustentació i una reducció de resistència quan l'ala es troba molt propera a una superfície com ara la terra o l'aigua". El sistema no és nou, el van inventar a la Unió Soviètica amb finalitats militars, però els cinc alumnes han trobat una idea de negoci. Si no guanyen "no passa res. Anar al concurs ja és guanyar", diu Puigví.