Antoni Elias Fusté

Sí que hi ha talent
La debilitat d'Europa respecte als EUA al sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) que mostra una operació com la venda de Nokia no ha sorprès ningú, ja que s'anava gestant amb l'evolució de la indústria europea en els últims set o vuit anys.
La telefonia mòbil comercial va començar alsEUA el 1982 amb el sistema AMPS desenvolupat pels laboratoris Bell. Europa, per la seva part, des de principis dels vuitanta, i mitjançant les accions COST, va finançar un sistema de telefonia mòbil digital, en el que va ser l'últim gran projecte de TIC de l'enginyeria europea: el GSM (Groupe Spécial Mobile), provat com a sistema de comunicacions de ràdio als Jocs Olímpics de Barcelona i desplegat a tot el món a partir del 1994. Com a sistema de telefonia mòbil no només va representar el primer sistema de telefonia mòbil de qualitat sinó que també va contribuir perquè Europa es posicionés com a líder mundial en les tecnologies per a les comunicacions persona a persona, i va superar, amb escreix, la fabricació de televisors com a principal indústria de TIC europea. L'any 2000, els fabricants de sistemes i terminals europeus (Nokia, Ericsson, Siemens, i Alcatel, entre d'altres) només tenien un competidor americà fort, Motorola.
L'èxit del GSM va propiciar la innovació i el GPRS, UMTS i LTE van permetre incorporar les dades i l'accés a internet a la telefonia mòbil. Però mentre als EUA Apple evolucionava l'iPod cap a terminals mòbils (iPhone i iPad) d'altes prestacions, l'smartphone, en què el més
Gairebé tots els 'smartphones' i firmes com Intel, Microsoft, IBM o Nvidia utilitzen tecnologia desenvolupada a Barcelona
important eren les dades i les seves aplicacions, aquí a Europa es continuava apostant per les comunicacions de veu. Els fabricants asiàtics sí que van replicar la innovació americana, però quan els europeus van reaccionar ja era massa tard: fa dos mesos, quan a Brussel·les es va firmar un acord per estandarditzar els carregadors dels mòbils, de les quinze companyies signants només Nokia i TCT Mobile eren europees i Nokia Mobile aviat serà de la nord-americana Microsoft.
Per què els fabricants europeus no van actuar a temps i no van reaccionar com els asiàtics davant les importants innovacions que es produïen a l'Amèrica del Nord Tot indica que és un problema de falta d'inversió, ja que la tecnologia europea continua existint. A tall d'exemple; la tecnologia de microprocessadors en paral·lel desenvolupada pel doctor Mateo Valero al BSC (Barcelona Supercomputing Center) la incorporen avui productes d'Intel, IBM, Microsoft, Nvidia, Fujitsu i ARM, i les antenes fractals multibanda desenvolupades pel doctor Carles Puente (Fractus) són en gairebé tots els smartphones. La UE ja ha reaccionat, en l'estratègia RIS3 i en el programa marc Horitzó 2020 es jutja indispensable la transferència tecnològica, especialment en les TIC. La resta, senyors inversors i empresaris, és una qüestió d'actitud.
A. ELIAS FUSTÉ, catedrátic de la UPC BarcelonaTech