Desmuntant les acusacions sobre els mals resultats a PISA
El valor dels nous estudiants
Els universitaris d'origen immigrant reivindiquen l'educació pública com a via de progrés social
MAITE GUTIÉRREZ
Barcelona
Els han assenyalat per justificar els fluixos resultats de Catalunya i del conjunt d'Espanya en els informes PISA -ho va fer l'exconseller Ernest Maragall el 2010; l'actual consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, al desembre, i la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, dimarts passat-: si la puntuació no és tan bona com en altres països és perquè ¿tenim molts estudiants d'origen immigrant", que obtenen més mala nota. Com si formessin un col·lectiu a banda de la resta d'alumnes. La seva integració ha estat objecte de debats intensos. A Catalunya el 17% dels alumnes té origen immigrant. En total aproven l'ESO el 64% dels
Barcelona amb nou anys; els pares de seguida li van trobar escola. Hi anava cada dia sense entendre ni una paraula del que els mestres li deien. La seva companya de classe Madia Bibi, que també va venir del Pakistan quan era una nena, li feia de traductora amb els professors i altres companys. ¿L'idioma és el primer gran repte amb què et trobes; és un cop molt fort, arribes i no entens res, no et pots comunicar", recorda en Fazal, que va aprovar el batxillerat i ara estudia un cicle superior de Telecomunicacions, en un castellà perfecte. ¿Però a poc a poc l'aprens, llavors tot va més bé". Ell va tenir sort perquè a la Madia, en canvi, ningú no li va voler fer de traductor a l'escola, i això que hi havia un altre estudiant que també parlava urdú. Tot i així, va aprendre català i castellà aviat -ara estudia Dret a la Uni-
Curs 2012-2013
Alumnes de 4t d'ESO 63.704
Alumnes que van aprovar l'ESO 54.093 (84,9%)
Alumnes d'origen immigrant a 4t d'ESO 11.147 (17,5%)
Alumnes d'origen immigrant que van aprovar l'ESO 7.143 (64%)
Alumnes de batxillerat 87.377
Alumnes d'origen immigrant a batxillerat 8.478 (9,7%)
nois que vénen de fora, enfront del 84% del conjunt d'alumnes, i la seva presència al batxillerat es redueix a la meitat -vegeu dades-. Però no s'hi val etiquetar o assenyalar tot un col·lectiu. Hi ha molts casos d'èxit que passen desapercebuts, cada vegada més. Set estudiants brillants que han arribat a la universitat o a l'FP superior, exalumnes de l'institut del Raval Miquel Tarradell, reflexionen sobre la seva experiència a Catalunya, les situacions que viuen i sobre com es pot millorar l'educació.
APRENDRE L'IDIOMA
El primer esforç
L'Atif Fazal va arribar del Pakistan al barri del Raval de
versitat de Barcelona (UB)-. Si per a un adult ja és dur arribar a un país nou del qual ho desconeix gairebé tot, com deu ser per un nen L'escola fa de primer lloc d'acollida i esmorteeix aquest impacte. ¿Als nois que arriben a Espanya per primera vegada els diria que se centrin a aprendre l'idioma; com més aviat parlis castellà i català, millor", afegeix la Maria Gevova, que va aterrar al Raval amb quatre anys procedent de Bulgària i que ara estudia Filosofia a la UB. Una de les eines de les quals disposen les escoles i els instituts per ensenyar la llengua als nous alumnes és l'aula d'acollida. Els estudiants nouvinguts hi passen unes quantes hores al dia i aprenen la base de la nova llengua. ¿Però no
sé si n'hi ha prou", assenyala la Maria, ¿jo reforçaria l'aprenentatge de l'idioma, amb més classes, si cal en horari extraescolar... és tan important".
Els resultats
Males notes
¿Em sap greu que culpin els alumnes d'origen immigrant dels mals resultats d'Espanya i Catalunya" a PISA, afirma l'Omar Fartan, de 19 anys i estudiant d'Enginyeria Mecànica a la Universitat Politècnica de Catalunya. En el seu cas la qüestió de l'idioma no va suposar cap obstacle perquè va néixer a Barcelona. Totes les seves germanes, en canvi, van néixer al Marroc, d'on és originària la seva família. Ell sempre ha anat bé a l'escola. ¿En dir això els estàs marcant, els fas culpables als ulls dels altres; per què no se centren a aconseguir que tots els alumnes millorin en comptes de buscar excuses ", es pregunta l'Omar. ¿Molts factors influeixen en el fet que una persona que arriba de fora pugui anar malament a classe", continua en Daniel Restuccia, originari de Colòmbia i estudiant de Geografia a la UB. ¿L'edat és clau; hi ha nois que arriben amb 14 o 15 anys que no han rebut una educació adequada al país d'origen i que no parlen ni castellà ni català; en dos anys és molt difícil posar-se al dia, però aquests només en són una part", reflexiona. ¿I això que treuen males notes... hi ha de tot, al nostre institut hi havia molts bons estudiants, i el 90% era immigrant", reivindica la Maria. ¿De totes maneres, a mi em sembla estrany que no hi hagi més alumnes d'origen immigrant a la universitat, què passa ", intervé l'Omar. ¿Sóc l'únic noi que ha nascut fora de Catalunya a la classe", continua en Daniel. ¿A la meva classe sí que n'hi ha més; xinesos, per exemple. Però és que la universitat és molt cara, donen poques beques i hi ha famílies que necessiten que els fills treballin; els diners són una barrera", diu l'Omar. ¿He perdut la beca pel canvi de criteris del Ministeri
»
y
KARIMA MARTÍN 20 anys. Estudiant de Psicologia a la UB. De pare espanyol i mare líbia
d'Educació", afirma la Madia. ¿El suport de la família és fonamental", continua la Karima Martín, de pare espanyol i mare líbia. Va aprovar el batxillerat amb matrícula d'honor i té beca per cursar Psicologia a la UB. ¿També compta l'actitud personal, si vols estudiar", acaba.
ESCOLA I ENTORN
El suport dels professors
¿Al nostre institut érem com una família. Els professors hi estan molt implicats; si hem arribat a la universitat també és gràcies a ells", apunta la Karima. Aquests set alumnes diuen que estan molt orgullosos del seu antic centre, el Miquel Tarradell, on gairebé tots els alum-
ATIF FAZAL 20 anys. Estudiant d'FP superior en Telecomunicacions. Del Pakistan
nes són d'origen immigrant. ¿T'aconsellen, et sents apreciada i valorada, i això t'empeny a millorar", explica la Maria. Per mantenir aquesta atenció personalitzada creuen que l'institut ha de tenir més recursos. ¿Alguns estudiants tenen dificultats, però si se'ls ajuda poden tirar endavant. Amb menys alumnes per classe i més professors tots treballarien més bé", diu la Karima. ¿L'escola és important, però el que passa a fora també", remarca l'Omar. ¿Què fas quan s'acaben les classes Crec que hi hauria d'haver una xarxa d'activitats extraescolars i culturals més forta per a les persones amb menys recursos". Però el Ministeri d'Educació i la Generalitat han eliminat gairebé tots
L'ARRIBADA D'ALUMNAT ESTRANGER
En deu anys
El 1999 només suposaven el 2,3% d'estudiants, i el 2009 ja constituïen el 15%
A la pública
El 80% dels alumnes que arriben de fora es concentra en centres públics
Escoles i barris
En moltes ciutats de Catalunya hi ha escoles i instituts on gairebé el 100% dels alumnes té origen immigrant

Progrés
La majoria de famílies nouvingudes valoren l'educació
m
î
*
\
.1
ANA JIMÉNEZ
OMAR FARTAN 19 anys. Enginyeria Mecànica a la UPC. Família d'origen marroquí
VIOLETTA ONUFRIYEVA 21 anys. Cicle superior en Integració Social. De pare rus i mare guineana
DANIEL RESTUCCIA 19 anys. Estudiant de Geografia a la UB. Originari de Colòmbia
MADIA BIBI 21 anys. Estudiant de Dret a la UB. Originària del Pakistan
els fons per als plans d'entorn. ¿I l'entorn també educa", diu la Violetta Onufriyeva, de pare rus i mare guineana nascuda a Ucraïna. La Violetta anava al casal del barri, i això li va canviar el futur. ¿Quan vaig acabar el batxillerat no volia continuar estudiant, volia buscar feina, i un monitor de l'esplai em va dir que ni parlar-ne. Va ser ell qui em va matricular al cicle superior d'Integració Social que ara estudio. I n'estic tan contenta...".
La doble integració
Els que arriben i els que hi són
¿Estic molt orgullós del meu antic institut i dels professors, però si manés jo, no deixaria que hi hagués escoles així". L'Omar
no veu bé que els alumnes que arriben de fora es concentrin en determinades escoles i instituts, la gran majoria públics. ¿Sembla un gueto, com si els tinguessis a part. No m'agrada". ¿Si estiguéssim més barrejats s'acabarien molts prejudicis", afirma la Violetta. I no només parla de la integració dels alumnes nous: ¿Les persones que sempre han viscut aquí també s'han d'integrar". ¿Tinc companyes de classe que diuen que, si no em coneguessin de la universitat, no se m'acostarien pel carrer perquè el mocador que porto els fa por. No s'han relacionat mai amb cap musulmà", afegeix la Madia. ¿De vegades quan surto del Raval em sento rara, perquè la gent em mira; potser perquè sóc ne
gra o perquè vesteixo d'una determinada manera. En canvi, al Raval em sento com una més, perquè tots estan molt acostumats a la diversitat. Si estiguéssim més barrejats, això no passaria", continua la Violetta. ¿Malgrat tot, la millor manera d'integrar-se és estudiar: com més lluny arribes, més et respecten i més capacitat tens per adaptarte a qualsevol lloc. Per això a tots els nois que arriben de fora els dic: 'Estudia, estudia i estudia'", afirma la Karima. L'Omar també reivindica el valor afegit que dóna conèixer de primera mà diverses cultures i parlar idiomes. A banda de català i castellà, Catalunya té un 17% de joves que saben àrab, xinès, urdú, hindi o rus. ¿El meu germà ha estu-
MARIA GEVOVA 18 anys. Estudiant de Filosofia a la UB. Originària de Bulgària
diat Periodisme i Recursos Humans, i treballa a Dubai en la construcció del tren d'alta velocitat de Medina a la Meca; el van contractar perquè parla castellà, àrab i anglès", posa d'exemple la Karima.
L'escola pública
La defensa d'un dret
¿Un dels grans valors d'Espanya i Catalunya és l'escola pública. S'ha de defensar perquè permet que tothom pugui arribar on es proposi; els nostres pares aprecien molt l'escola pública", subratlla en Daniel. ¿A classe hi ha companys que van estudiar en col·legis concertats, i no treuen més bones notes que jo, i els professors són igual de bons".«
Una espanyola a l'escola de Nova York
= Carmen Fariña sap molt bé què és arribar a un país que no coneixes i ser incapaç de seguir les classes perquè no entens l'idioma en què et parlen. Aquesta dona de 71 anys i origen gallec va emigrar als Estats Units amb els seus pares quan era una nena. En una entrevista al New York Times el 1999 va explicar que era l'única noia que parlava castellà a la seva escola. Durant sis setmanes els professors pensaven que no anava a classe, encara que sí que ho feia, perquè quan passaven llista i preguntaven per ella no entenia res i es quedava callada. Fins que va començar a dir les primeres paraules en anglès. Des d'aquest gener, Fariña és la regidora d'educació de les escoles públiques de Nova York. L'alcalde de la ciutat, Bill de Blasio, la va triar per la seva experiència al sector: ha estat professora d'anglès durant vint anys, directora i responsable municipal del sistema educatiu públic. Fariña és un gran exemple de superació personal i una gran defensora del valor afegit que un jove d'origen immigrant pot aportar al seu nou país. Un nen que arriba a una nova cultura passa per una prova dura, la d'adaptació a un entorn desconegut; ¿Cal una gran fortalesa de caràcter per superar un repte així", assenyalava Fariña al New York Times. Si per a un adult és dur, com deu ser per a un noi Però ells ho aconsegueixen. A més, aquesta professora defensa que l'alumne d'origen immigrant concentra ¿la brillantor de dues cultures" i té una ment més oberta. Per ella, que s'ha convertit en un referent educatiu als Estats Units, la qualitat d'una escola es mesura també per la capacitat que tingui de fer tirar endavant els estudiants nouvinguts. ¿Són persones que poden aportar tant que cap país no es pot permetre el luxe de no tenir-los en compte", ha assenyalat en més d'una ocasió. Ara Fariña té l'encàrrec de millorar la xarxa d'escoles públiques de la ciutat de Nova York amb el seu nou alcalde.