De la informació
al coneixement
La 'smart city' ens brinda grans avantatges en nombrosos àmbits que permeten millorar l'efciència de la ciutat i la vida dels ciutadans. Per aconseguir una ciutat intel·ligent la informació és un aspecte essencial, però el repte més difícil no és obtenir-la, sinó transformar-la en coneixement.
Josep
PARADELLS
Investigador del Departament d'Enginyeria Telemàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Catedràtic de la UPC i director de la Fundació i2CAT. Codirector del curs de postgrau Smart Cities Technologies & Data Management, de la UPC.
Carles
GÓMEZ
Investigador del Departament d'Enginyeria Telemàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Enginyer de telecomunicació i doctor en enginyeria telemàtica per la UPC. Membre de la Fundació i2CAT.
La smart city és un concepte molt ampli del qual s'ha anat abusant de tal manera que és difícil saber exactament què significa. Per nosaltres, una smart city o ciutat intel·ligent és una ciutat dotada de mitjans per captar informació del que passa a la ciutat i de mecanismes per prendre decisions segons unes lògiques predefnides. Una smart city busca l'efciència en la gestió de la ciutat: oferir més i millors serveis a un cost menor. A continuació veurem alguns exemples de com el concepte de ciutat intel·ligent es materialitza en el present i en un futur pròxim.
Fa uns anys, un metge que atenia un centre de salut pròxim al port de Barcelona va observar que en certs dies s'incrementava el seu nombre de pacients amb problemes respiratoris. El metge va descobrir que aquestes incidències coincidien amb les descàrregues de cereals, principalment de soja, dels vaixells que arribaven al port. La pols que s'originava i que viatjava per l'aire era la causa del problema. La solució va ser fàcil: en l'actualitat, el port de Barcelona mesura la humitat relativa de l'aire i la força i direcció del vent; en funció d'aquests valors s'autoritza o no la descàrrega, i així s'eviten els seus efectes perjudicials sobre la població. Estem davant un exemple de servei de smart city: una mesura de paràmetres ambientals i una presa de decisió que millora la vida dels ciutadans.
Brossa, enllumenat i cotxes
Aplicant principis similars, es pot actuar en un ampli ventall d'escenaris urbans. En l'àmbit de la recollida d'escombraries, els contenidors ja disposen de sistemes de mesura d'ocupació que reporten la quantitat d'escombraries dipositades al seu interior. Aquesta mesura permet buidar certs contenidors només quan són plens per minimitzar el soroll que aquesta operació produeix i el trajecte recorregut pels camions de recollida. Altres aplicacions útils són les derivades de mesures de nivells de soroll. Identifcar la seva presència i el seu origen permet alertar la policia per denunciar accions incíviques en aquest àmbit. D'altra banda, una anàlisi adequada del soroll en la via pública pot permetre identifcar-ne la causa, per exemple per propiciar que els semàfors facilitin el pas d'una ambulància davant la detecció de la seva sirena.
Un aspecte clau de la smart city és la gestió de la mobilitat amb vehicle privat. Aquesta se centra a resoldre l'aparcament i la congestió de la via. En l'actualitat, es disposa de sistemes (mitjançant càmeres i processat d'imatge, sensors en l'asfalt, o mesures efectuades per autobusos al recórrer la ciutat) que permeten identifcar si una plaça de pàrquing està lliure. Aquesta informació es pot oferir al conductor que necessita un aparcament, i així s'evita els temps de recerca, es redueix la pollució i es millora la circulació.
Per una altra part, hi ha mesuradors de fux de trànsit en la via i es pot conèixer el trajecte de certs vehicles. Amb aquesta informació, el gestor es pot anticipar a la congestió regulant el fux de
REUTERS / YUYa Shino

vehicles amb els semàfors o senyals d'indicació de velocitat màxima. En un futur no gaire llunyà, i amb l'ajuda de telèfons mòbils intel·ligents o vehicles connectats, podrem sol·licitar a una aplicació de navegació una ruta per anar al nostre destí i aquesta ens donarà unes indicacions a seguir que distribuiran de manera òptima el fux de vehicles a la ciutat, cosa que contribuirà a minimitzar la congestió.
També es pot gestionar de manera intel·ligent la il·luminació dels carrers, fent servir sensors que mesurin la intensitat de llum ambiental. A partir d'aquest paràmetre, es pot activar la il·luminació dels fanals només quan no hi hagi prou llum natural. Si a més es disposa de sensors de presència en la via pública, es pot mantenir un nivell d'illuminació mínim durant la nit que es pot incrementar en una certa zona només quan persones o vehicles es trobin allà mateix o ben a prop.
De manera similar, els sistemes de reg de les zones verdes es poden controlar a partir de mesures preses per sensors d'humitat en punts d'interès,
per exemple de la gespa, evitant que els aspersors estiguin actius quan els nivells d'humitat siguin sufcients o quan la predicció meteorològica indiqui risc de pluges.
El coneixement és poder
Fins aquí hem descrit solament alguns exemples d'avantatges que el concepte smart city ens brinda per al present i per a un futur pròxim. Cal destacar que l'obtenció d'informació és un aspecte vital. Aquesta informació es pot aconseguir desplegant sensors per la ciutat, com s'ha descrit, però en molts casos es pot aproftar informació que ja existeix o que els ciutadans poden oferir usant els seus telèfons mòbils intel·ligents. Com Thomas Hobbes va dir al segle XVII, «el coneixement és poder», el poder per fer una ciutat millor per als ciutadans. Ara només hem de ser capaços de convertir dades en informació, i informació en coneixement. Aquesta última part és la més difícil de tot sistema que tingui l'etiqueta smart.