Ciència
Endogàmia salvadora
ADN · El genoma dels goril·les de muntanya mostra que l'endogàmia ha eliminat mutacions perjudicials per a l espècie AÏLLAMENT · Fa milers d'anys que la seva població és molt reduïda
Xavi Aguilar
BARCELONA
En principi, set individus semblarien pocs per a un estudi conclusiu sobre una espècie. En el cas dels goril·les de muntanya, però, representen més de l'1% de la població total d'aquests animals en perill d'extinció. Així doncs, la seqüenciació completa del genoma de set exemplars, publicada aquesta setmana a Science, permet als científics i conservacionistes ser una mica més optimista sobre la supervivència d'aquests simis de l'Àfrica central, ja que s'hi conclou que estan adaptats genèticament per sobreviure en petits grups.
Malgrat la preocupació que la baixa diversitat genètica fes que els goril·les de muntanya fossin més vulnerables a canvis ambientals, malalties endèmiques i soques infeccioses de virus humans, els investigadors han vist que, d'alguna manera, l'endogàmia ha estat genèticament beneficiosa per a aquesta espècie, perquè moltes variacions genètiques perjudicials han desaparegut a través de l'aparellament entre membres de la mateixa família.
Els resultats es van obtenir a partir de la comparació dels set genomes dels goril·les de muntanya amb els d'una espècie proera. Tomàs Marquès-Bonet, investigador Icrea de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica, explica: ¿Tres anys després de la primera seqüenciació del genoma de referència de goril·la, i després de seqüenciar
'*
Una família de goril·les, a la regió volcànica de Virunga, entre Ruanda, Uganda i el Congo ¿ reuters
més de trenta genomes més, inclòs el del famós Floquet de Neu, ara els podem comparar tots, també el del goril·la de muntanya, i començar-ne a entendre les similituds i diferències, i l'impacte genètic de l'endogàmia." La genòmica també ha per-
Només en queden
quants centenars i són un dels animals més amenaçats del planeta
mès determinar com ha evolucionat la mida de la població dels goril·les de muntanya en els últims milions d'anys, i els investigadors s'han endut una sorpresa. Segons els seus càlculs, ja fa
milers d'anys que només en queden uns pocs centenars. Fins ara es creia que la davallada havia estat molt recent.
El nombre de goril·les de muntanya que viuen a la serralada volcànica de Virunga, a la frontera entre Ruanda, Uganda i la República Democràtica del Congo, va caure aproximadament a 253 l'any 1981 com a resultat de la destrucció de l'hàbitat i la caça. Des de llavors, els esforços de conservació dirigits per diverses institucions i finançats, en part, pels turistes que volen visitar els goril·les, famosos gràcies a la primatòloga Dian Fossey i la pel·lícula que explicava la seva experiència, han reforçat els números aproximadament fins als 680 que hi ha ac
tualment. ¿Ens preocupava que el dramàtic descens a la dècada dels vuitanta fos catastròfic a llarg termini, però les nostres anàlisis genètiques suggereixen que els goril·les han fet front a mides petites de població durant milers d'anys", assegura Chris Tyler-Smith, un dels investigadors principals de l'estudi. ¿Si bé nivells comparables d'endogàmia sembla que van contribuir a l'extinció dels nostres parents, els neandertals, els goril·les de muntanya poden ser més resistents. No hi ha cap raó per pensar que no poden romandre en aquestes condicions durant milers d'anys encara." Una bona notícia per a una espècie que continuarà sent protegida i vigilada de prop. ¿