Iniciatives econòmiques municipals
ELISENDA PONS
¿¿;!¿-_
I
I IOTA
; . :P
fa*
aíu
¡deíCobretxtütelqiiaNíhaper en aquesta botiga
Un dels comerços de Santa Coloma que admetrà la grama.
Santa coloma estrena moneda local per ajudar el petit comerç
La grama, equivalent a l'euro i recolzada per l'ajuntament, serà digital i circularà des del gener
Barcelona començarà a provar a mitjans del 2017 una divisa social de característiques similars
CRISTINA MARTÍN VALBUENA
I BARCELONA
Les monedes socials, també anomenades locals, són cada vegada a més butxaques. Són projectes que, en general, busquen fomentar el petit comerç de les ciutats que els adopten i fdelitzar els seus habitants amb les botigues que tenen al costat de casa. Santa Coloma de Gramenet estrenarà la seva pròpia moneda al gener i Barcelona començarà a provar-la a partir del primer semestre de l'any que ve.
N'hi ha nombrosos exemples per tot Europa. Al Regne Unit, la ciutat de Bristol s'ha convertit en el paradigma de les monedes socials. Creada el 2012, comerços i ciutadans utilitzen aquesta divisa complementària de la lliura esterlina, coneguda amb el nom de bristol pounds (lliures de Bristol), i també serveix per pagar alguns impostos i la factura energètica. Fins i tot l'alcalde de la ciutat la fa servir: cobra íntegrament el seu salari en moneda local. També tenen la seva pròpia versió les ciu
tats franceses de Tolosa i de Nantes o l'illa italiana de Sardenya, entre altres. Ara és el torn de Santa Coloma i de Barcelona.
Santa Coloma de Gramenet ha desenvolupat la seva pròpia moneda local, la grama, que serà digital i es podrà gestionar a través d'una aplicació mòbil o des d'internet. «El pagament funciona com qualsevol targeta de crèdit. Els usuaris tenen un compte corrent, en què consta el saldo que té cada usuari, i es poden ordenar pagaments i fer transferències», explica Jaume Catarineu, director general d'Ubiquat, empresa que gestiona la plataforma tecnològica que hi ha darrere de la grama.
La moneda colomenca començarà a circular el gener vinent. En una primera fase, part de les subvencions que l'Ajuntament de Santa Coloma dóna a entitats culturals i esportives, que es destinen majoritàriament a comerços de la ciutat, es pagaran amb la nova divisa. Els comerços on aquestes entitats comprin la podran utilitzar per fer transaccions entre
«Volem que tot el que es pugui comprar a les nostres botigues s'adquireixi aquí», diu l'alcaldessa
a europa, la ciutat britànica de Bristol s'ha convertit en el paradigma d'aquest sistema de pagament
ells i pagar, segons estableix la llei, fns a un 30% del salari dels seus empleats, que també podran consumir amb grames.
Els funcionaris de l'Ajuntament de Santa Coloma, inclosos els regidors i l'alcaldessa, de manera voluntària, podran també cobrar part de la seva nòmina en moneda local.
L'última fase, que s'iniciarà la tardor del 2017, permetrà que la moneda local arribi a la resta dels ciutadans, que podran intercanviar euros per grames per comprar als comerços que prèviament s'hagin adscrit a la iniciativa.
divisa legal I segura / Un equip d'experts de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s'ha encarregat de fer l'aproximació legal i econòmica del projecte. Maria Antonieta Fernández, professora de Dret Administratiu, explica que s'ha hagut de «generar una infraestructura jurídica perquè la moneda sigui vàlida en el sistema legal vigent i donar la seguretat als negocis i habitants que la fa
cin servir que no s'està fent res illegal».
Ester Oliveras, professora de Comptabilitat i Finances de la UPF, assegura que «el valor de la moneda està garantit, ja que la quantitat que el consistori colomenc posa en circulació està rescolzada per la mateixa quantia en euros». En referència a l'equivalència amb l'euro, Oliveras explica que «una grama val un euro», cosa que evitarà problemes de conversió com els que es van generar en el seu moment amb el canvi de la pesseta a l'euro.
La grama pretén aconseguir diversos objectius, en primer lloc, que els diners es gastin a Santa Coloma: «L'ajuntament ha detectat que al voltant d'un 40% de la inversió pública que portem a terme a través de subvencions no s'acabava gastant a la ciutat», explica Núria Parlón, l'alcaldessa de la ciutat. «Volem que tot el que es pugui comprar a les nostres botigues es compri aquí i aquest projecte pot ajudar-hi», insisteix Parlón.
«<
La moneda local permet «aprofundir els vincles d'unió i identitat entre els ciutadans amb Santa Coloma» i «una reducció dels desplaçaments i del transport, cosa que també suposa una millora per al medi ambient», afegeix l'alcaldessa.
Però els efectes econòmics que la grama pot produir, com per exemple l'augment de les vendes i la generació d'ocupació, són encara incerts. «L'impacte depèn del volum de diners que s'injecti en l'economia i de la quantitat de comerços que se sumin a la iniciativa», comenta Oliveras. «Ara com ara està finançada pel consistori, però s'espera que arribi a ser econòmicament sostenible cap al 2018», afegeix.
EL projecte barceloní /' La que va ser una proposta electoral d'Ada Colau s'ha convertit en un dels projectes del consistori per fomentar el comerç local i la redistribució de riquesa a la ciutat, mesura que va ser anunciada el novembre passat. Apartir del primer semestre del 2017, s'iniciarà una prova pilot als districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí. Fonts del consistori concreten que, en funció dels resultats d'aquesta prova pilot, que s'allargarà fins al 2018, «es veurà si s'implanta i com a partir del 2019».
Salva Vendrell, president de la Fundació Barcelona Comerç, destaca que, malgrat la poca informació que tenen, «qualsevol iniciativa per reactivar l'economia de la ciutat i estimular-la és sempre positiva». Lluís Torrens, director de Planifcació i Innovació de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, explica que «la idea és fer una cosa semblant al model aplicat a Santa Coloma».
El pla de crear una moneda per a Barcelona va despertar el rebuig del Banc d'Espanya, que manté que «els bitllets i monedes denominats en euros són els únics de curs legal a Espanya». =