Demanda d'ajuda per millorar la formació
Famílies gitanes davant el fracàs escolar
Professors i mediadors es veuen desbordats i sense mitjans per respondre a les expectatives del col·lectiu
ZENIA
<!-- IMAGE -->
Hellgren
a idea que les famílies gitanes tenen expectatives baixes pel que fa a l'educació dels seus fills està molt es-
tesa en la societat, també
entre els professors, i les taxes d'absentisme, abandonament i fracàs escolar són molt altes en aquest col·lectiu. En el projecte Vakeripen vam veure que, per entendre millor per què un nen fracassa a l'escola, és necessari aprofundir i mirar el que hi ha darrere del que pugui semblar poca implicació per part de les famílies. Sembla que hi ha una discre pància entre les expectatives de moltes famílies gitanes que els seus fills estudiïn per tenir un futur millor i una tendència en diversos centres escolars a generalitzar i suposar que els alumnes d'aquesta ètnia esperen poc dels estudis.
Des de principis del 2017 fins a mitjans de l'any passat, vam realitzar 76 tallers, xerrades i reunions, i 87 entrevistes en profunditat amb mares i pares gitanos, personal escolar i mediadors socials dels barris de Bon Pastor (Barcelona), el Gornal (l'Hospitalet), Sant Roc (Badalona) i la Mina (Sant Adrià de Besòs). Les 80 famílies que van participar en el projecte van expressar el desig que els seus fills continuessin estudiant, si fos possible. Van reconèixer el paper fonamental que tenen els estudis per accedir a un lloc de feina
qualificat i a un sou digne, però temien no poder recolzar prou els seus fills.
Moltes de les famílies es van mostrar preocupades per les taxes universitàries, que no podrien pagar sense una beca. Una altra preocupació comuna era la de no poder ajudar els seus fills amb els deures per no saber matemàtiques o no saber llegir i escriure bé, o per tenir jornades de feina llargues i imprevisibles. No obstant, també van coincidir a percebre que des de les escoles esperaven molta implicació de les famílies per millorar la situació escolar dels seus fills i van expressar el desig de rebre més recolzament del professorat.
Alhora, els professors, directors i caps d'estudis que vam entrevistar van argumentar que un fort recolzament familiar és necessari perquè un alumne pugui tirar endavant en un context d'alta complexitat social com és el cas d'aquests barris i que les famílies gitanes generalment són difícils d'involucrar en les activitats de l'escola.
Bona part del personal escolar entrevistat també va lamentar que la falta de recursos fes impossible donar tant recolzament als alumnes com necessiten. Creuen que fan falta més hores i més gent per poder atendre les necessitats d'aquests alumnes i veuen que la situació de moltes famílies s'ha
<!-- IMAGE -->
<!-- IMAGE -->
agreujat amb la crisi. A més, vam trobar grans diferències en les actituds cap a les famílies gitanes entre escoles i entre professors dins del mateix centre escolar.
ELS ACTORS socials, per la seva banda, coincideixen a dir que el problema no són les expectatives de les famílies gitanes, sinó factors estructurals, com ara la segregació escolar i la discriminació laboral que pateixen molts gitanos. Les experiències de discriminació eren relats freqüents entre les mares i els pares gitanos entrevistats, sobretot per insults en espais públics i a l'intentar aconseguir feina.
En general, les famílies van destacar que el seu principal objectiu era que els seus fills no haguessin de passar pel mateix que ells: feines dures, insegures i mal pagades, i la humiliació de ser tractats de manera despectiva per ser gitanos. Alguns d'ells van expressar la por que la discriminació limités les oportu
nitats dels seus fills d'accedir a una feina en el futur, tot i que arribessin a estudiar.
En diversos casos, van plantejar si els seus fills semblaven o no «molt gitanos» i l'avantatge que podria suposar tenir el cutis més clar i poder passar per «paio», per exemple, per aconMONRA seguir una feina. La gran majoria dels progenitors treballaven en la venda ambulant, en mercats ambulants i en la recollida de ferralla. Cap desitjava realitzar aquest tipus de feina, però no havien pogut continuar estudiant en la seva joventut, generalment perquè havien hagut de buscar-se una feina per ajudar econòmicament la seva família. De les mares i els pares entrevistats, més de dos terços no van arribar a acabar l'ESO.
Quan vam contrastar les narratives de les famílies gitanes amb les del personal escolar i els actors intermediaris, vam veure clarament com la gran importància que donaven les famílies gitanes a l'educació xocava amb la visió d'ells que, en general, tenia el personal escolar. Els professors i mediadors socials es declaraven desbordats en el seu dia a dia i sense mitjans per poder oferir prou suport. H
Doctora en Sociologia. Investigadora sènior de GRITIM-UPF. Universitat Pompeu Fabra. Article publicat a 'The Conversation'.