TRIBUNA
Guillem López i Casasnovas
UPF
La compensació
dels sanitaris
C ada vespre són generals els aplaudiments als
nostres professionals de la salut. La qüestió és com s'hauran de traduir en les realitats de l'entorn en el qual treballen els nostres professionals. la seva dedicació Han sorgit incondicional a la resposta al test d'estrès que està suposant la pandèmia a través d'una paga extra. No serà simpàtic el que diré, però penso és un error. I penso en els professionals mateixos.
idees de retribuir
Una volta posada sobre la taula, aquesta pot ser una proposta políticament sense pausa ni reflexió (qui s'atreveix a contradir-la?), insuficient (saldaran mil o mil cinc cents euros l'esforç realitzat?), insatisfactòria (almenys per a la societat desenvolupada en la qual alguns voldríem viure on no tot es paga en diners), fàcilment controvertible (quins son els límits dels perímetre dels treballadors que volem compensar?; qui ha estat de baixa?; també els del sector privat mobilitzat, inclosos els proveïdors encarregats d'abastiments?; directament als empleats sense passar per empreses concertades?) i que probablement s'interioritzarà a la fi, fins i tot pels mateixos beneficiats, amb mal gust de boca (tots per igual?, oficines de farmàcia també?).
Al meu entendre l'actiu que ara s'han guanyat totes les professions que s'han mobilitzat per guarir la nostra salut no es pot liquidar amb un finiquito: tots ells mereixen un millor entorn de treball ordinari -no una paga extraordinària que a més amb els comptes pressupostaris actuals mai no podrà ser prou gran-, una governança millor dels seus centres que els faci part de l'estructura i no simples treballadors per compte aliè, i que el futur que hagi de venir de la mà de la consolidació fiscal que s'albira no sigui més del mateix. Els professionals necessiten per higiene una retribució suficient que faci que la compatibilitat de l'exercici públic/privat fora dels seus centres no continuï essent tant laxa i que l'ètica professional no hagi de patir per poder arribar a final de mes. A tothom li va bé recuperar una paga o que li donin un extra. Però a l'exercici professional públic no s'hi entra per a guanyar diners. La motivació intrínseca ha de jugar sempre.
L'actiu que els nostres professionals avui s'han guanyat, i que sortosament la societat els reconeix, no crec s'hagi avui de liquidar per uns pocs euros, per a tornar després al balanç de passius anterior. No ens enganyem: el problema del nostre sistema sanitari no han estat les retallades: és l'in
L'actiu que aquests professionals s'han guanyat i que la societat els reconeix no ha de ser liquidable per uns pocs euros per tornar al balanç anterior
frafinançament. En sistemes públics administrats com el nostre, que viuen dels recursos públics, quan l'economia te dificultats, el tresor no ingressa i cal ajustar les despeses. La consolidació fiscal és conjunturalment necessària. El problema és que estructuralment, ni quan l'economia va bé s'ha dotat amb suficiència el nostre sistema de salut, llastrat com està per un finançament autonòmic que en nom de la solidaritat fa tota mena de tripijocs. Així la sanitat catalana sempre va curta; sempre amb l'aigua al coll. I quan la crisi li posa la mà a sobre, l'enfonsament es produeix, salvant-se la criatura només per la força dels professionals que eviten l'ofec. En aquestes circumstàncies, reclamar del nostre sistema que sàpiga invertir preventivament a la vegada que gasta reactivament; que tingui estoc, fons de reserva o de contingència, o capacitat econòmica pròpia per mobilitzar recursos és demanar-li massa. En particular per part d'aquells que darrera la demanda d'un finançament just no han sabut veure el benestar de la nostra gent.
En resum, l'actiu que aquests professionals avui s'han guanyat i que sortosament la societat els reconeix no crec hagi de ser liquidable per uns pocs euros per a tornar al balanç anterior. Com m'agradaria en el país en el qual aspiro a viure que el petit regal que donaran els polítics avui el responguessin els professionals amb un clam unànime de redireccionar tots aquests recursos a la formació i a finançar més bé la recerca sanitària.